Condemnat a Guantánamo l’antic xòfer de Bin Laden

El pri­mer judici per crims de guerra als Estats Units des de la II Guerra Mun­dial ja té vere­dicte. Salim Ham­dan, l’exxòfer d’Ossama bin Laden, líder de la xarxa ter­ro­rista Al-Qaida, va ser decla­rat cul­pa­ble ahir de donar suport mate­rial a acti­vi­tats ter­ro­ris­tes. El jurat, però, va estar divi­dit i després de vuit hores de deli­be­ració, el va absol­dre del delicte de cons­pi­ració amb Al-Qaida.

Des que es va obrir després de l’11-S la presó de Guantánamo per a “com­ba­tents ene­mics”, Ham­dan ha estat el pri­mer pre­so­ner a ser jut­jat i con­dem­nat. L’exxòfer s’enfronta ara a la pena màxima de cadena perpètua, tot i que a l’hora de tan­car aquesta edició el jutge encara no havia anun­ciat la con­demna.

Expressió solemne
Amb expressió solemne, Ham­dan, ves­tit amb tur­bant i gel·laba blanca, va escol­tar ahir el vere­dicte al cos­tat dels seus advo­cats des d’una sala de l’ano­me­nat Camp de Justícia de la base de Guantánamo, on s’ha ins­tal·lat el tri­bu­nal mili­tar.

El tri­bu­nal o “comissió mili­tar” que ha jut­jat Ham­dan, for­mat per mili­tars nord-ame­ri­cans, va ser creat expres­sa­ment per l’admi­nis­tració Bush en el marc de la seva guerra con­tra el ter­ro­risme per jut­jar els pre­so­ners de Guantánamo i no està sub­jecte al dret inter­na­ci­o­nal ni tam­poc al sis­tema judi­cial dels EUA. Un sis­tema con­tro­ver­tit, que ha estat cri­ti­cat per les orga­nit­za­ci­ons de drets humans.

La Casa Blanca va rebre ahir amb satis­facció el vere­dicte, ja que con­si­dera que Salim Ham­dan “va rebre un judici just”, segons va dir el por­ta­veu Tony Fratto.

La fis­ca­lia va con­si­de­rar pro­vat que Ham­dan va tre­ba­llar per a Bin Laden durant cinc anys com a xòfer seu, va sub­mi­nis­trar armes a la xarxa Al-Qaida i era cons­ci­ent que l’orga­nit­zació es dedi­cava a acti­vi­tats ter­ro­ris­tes. En canvi, en absol­dre’l del delicte de cons­pi­ració, el tri­bu­nal reco­neix que no ha pogut pro­var que Ham­dan va pla­ne­jar o par­ti­ci­par en atacs ter­ro­ris­tes d’Al-Qaida.

La defensa va al·legar que l’acu­sat, detin­gut el 2001 a l’Afga­nis­tan, va tre­ba­llar per a Bin Laden perquè neces­si­tava els 200 dòlars men­su­als de sou però que no es va adhe­rir mai a Al-Qaida. Els seus advo­cats apel·laran el vere­dicte perquè qüesti­o­nen que el rol, segons ells menor, de Ham­dan com a xòfer, cons­ti­tu­eixi un crim de guerra. Així mateix, també van cri­ti­car que s’hagin accep­tat pro­ves obtin­gu­des mit­jançant tècni­ques coer­ci­ti­ves.

Altres pre­so­ners de Guantánamo s’enfron­ten a càrrecs simi­lars de cons­pi­ració. El Pentàgon va anun­ciar ahir que té intenció de por­tar a judici almenys vint pre­so­ners més.