Declararan el nucli antic de Tortosa zona de rehabilitació estratègica de Catalunya
L'Ajuntament i el Departament de Medi Ambient i Habitatge prioritzaran les ajudes directes i les polítiques de reforma
La rehabilitació dels habitatges és la gran assignatura pendent en el procés de recuperació del nucli històric de Tortosa. Per això Tortosa serà la primera població de les Terres de l'Ebre i del Camp de Tarragona que tindrà una part del nucli urbà –tot el conjunt històric– declarada zona de rehabilitació estratègica de Catalunya. Ja han estat reconegudes amb aquesta figura altres ciutats del país que estan rehabilitant a través de la llei de barris els seus nuclis antics o barris degradats, com ara Olot, Manresa, Lleida, Santa Coloma de Gramenet o Montcada i Reixac. Per esmentar algunes de les ciutats de les dimensions de Tortosa, la direcció general de Qualitat de l'Edificació i Rehabilitació de l'Habitatge ja ha previst una inversió de més de disset milions d'euros a Olot, de més de 8,7 milions d'euros a Igualada i de més de tres milions d'euros a Manresa.
En aquest sentit, la declaració de zona de rehabilitació estratègica va un pas més enllà de la llei de barris. Amb aquesta figura, el Departament de Medi Ambient i Habitatge dóna prioritat a la tramitació dels projectes de rehabilitació i millora que arriben a les seues oficines. I al mateix temps promou una sèrie d'accions conjuntes amb els ajuntaments, les constructores i els particulars per impulsar la reforma dels habitatges. «Amb les obres als carrers o repintant les façanes no n'hi ha prou per resoldre el problema del nucli antic de Tortosa», va assenyalar el coordinador d'Habitatge a les Terres de l'Ebre, David Jarque. En aquesta línia, va remarcar que la declaració de zona de rehabilitació estratègica serà una eina fonamental per impulsar la recuperació dels habitatges del nucli històric. Jarque va explicar que la Generalitat ja ha fet arribar a l'Ajuntament l'esborrany final del conveni que compromet les dues parts. L'acord es va començar a gestar durant l'estiu del 2009, després d'una visita a Tortosa de la secretària d'Habitatge de la Generalitat, Carme Trilla. Per exemple, la Generalitat es compromet a reforçar les actuacions de mediació o cessió d'habitatge, així com els programes de mediació comunitària destinats als veïns, per fomentar les rehabilitacions. En aquest sentit, un educador s'encarregarà de constituir les comunitats de veïns en aquells edificis que no en tenen. Un cop constituïdes i al corrent de pagament de tots els serveis, l'educador també assessoria els propietaris dels pisos en la sol·licitud de les ajudes per a la rehabilitació, que a les zones prioritàries de Catalunya s'incrementen un 10%.A banda, els propietaris dels habitatges podran rebre suport tècnic en la redacció d'estudis previs, test de revisió dels edificis (TEDI), projectes i controls pressupostaris de les actuacions. A més, tant l'Ajuntament com les comunitats de veïns rebran assessorament tècnic, jurídic i financer per tirar endavant les obres de rehabilitació. La Generalitat, però, també faria petites promocions d'habitatge al nucli històric, amb pisos protegits o habitatges destinats a l'allotjament social. Finalment, s'intentarà evitar l'especulació immobiliària amb els pisos rehabilitats i protegits, tot declarant tot el nucli històric com a zona de tanteig i retracte. Així, el govern tindria preferència per comprar els pisos rehabilitats.
Tortosa ha de fer un pla local d'habitatge
GUSTAU MORENOL'alcalde de Tortosa, Ferran Bel, va confirmar ahir, en acabar la comissió de seguiment del Pincat, que l'Ajuntament signarà en breu un conveni amb el Departament de Medi Ambient i Habitatge per dur a terme actuacions al nucli antic. Aquest conveni no és altre que el que permetrà que tot el conjunt històric de Tortosa, comprès entre Remolins i l'antic mercat del peix, siga declarat zona de rehabilitació estratègica de Catalunya. A canvi, un dels compromisos que adquirirà l'Ajuntament serà la realització i l'aprovació d'un pla local d'habitatge. «Abans de començar cal tenir clar què és el que cal fer al nucli antic, per evitar actuacions contradictòries i per fer que cadascuna de les accions que s'emprenguin siga un avenç del que vindrà després», va remarcar el coordinador d'Habitatge, David Jarque. Els altres compromisos que ha d'assumir el consistori són la creació d'una oficina mixta amb la Generalitat, la divulgació de programes de rehabilitació entre els ciutadans i la constitució d'una comissió de seguiment de tot el procés.
D'altra banda, Jarque va detallar algunes de les dificultats que caldrà afrontar a Tortosa per fomentar la rehabilitació. «Al nucli antic hi ha molt poques comunitats de veïns», va assenyalar Jarque. «A més, hi ha molts pisos buits, i la majoria dels propietaris són gent gran, nouvinguts amb pocs recursos o les entitats financeres que han embargat els pisos, i tot això dificulta la rehabilitació», va concloure el coordinador d'Habitatge.
Casa Fustegueras: oficina i pisos de lloguer
GUSTAU MORENOLa Casa Fustegueras, un dels edificis més característics del nucli antic de Tortosa, és la més ben situada per esdevenir la seu de la delegació d'Habitatge i d'Adigsa a les Terres de l'Ebre. Així ho va avançar el coordinador territorial d'Habitatge, David Jarque, que va precisar que en realitat serà la seu de la futura Agència de l'Habitatge de Catalunya. La rehabilitació de la Casa Fustegueras i d'una casa adjacent, propietat de l'Ajuntament, és un dels compromisos que Medi Ambient i Habitatge adquirirà amb la signatura del conveni, i té un pressupost estimat de quatre milions. Segons Jarque, les converses amb Patrimoni avancen a bon ritme, ja que és el Departament de Cultura qui haurà de donar llum verd a l'operació. La previsió d'Habitatge és rehabilitar tot l'edifici: a la planta baixa s'hi instal·laria la nova delegació i la resta de plantes es destinaria a pisos de lloguer. En aquest sentit, els càlculs són que es podrien fer entre setze i vint habitatges nous.
L'edifici on va nàixer el polític conservador Alberto Bosch i Fustegueras, que va ser ministre de Foment durant la regència de Maria Cristina i alcalde de Madrid a finals del segle XIX, és d'estil neoclàssic i està situat al carrer Taules Velles, tot i que també té vistes a la Porta de Palau, un dels accessos a la catedral. L'últim projecte per recuperar l'edifici pretenia fer-hi un hotel i un restaurant, però no va tirar endavant a causa de la crisi.
