Societat

L'acció d'una rata va causar el foc de Mont-roig del Camp

En el cas de Navàs, Medi Ambient apunta a la mà de l'home

L’acció d’una rata que va rose­gar cables elèctrics s’apunta com la hipòtesi més pro­ba­ble de l’incendi que dime­cres va cre­mar un total de 478 hectàrees (371 fores­tals i 107 de ter­reny urbà) a Mont-roig del Camp (Baix Camp) i va obli­gar a desa­llot­jar més de 3.000 per­so­nes de dos càmpings i qua­tre urba­nit­za­ci­ons.

Els bom­bers van donar per pràcti­ca­ment extin­git ahir el foc, amb el balanç d’un res­tau­rant i una casa par­ti­cu­lar cre­mats, així com catorze bun­ga­lous i diver­sos vehi­cles cal­ci­nats.

L’incendi va començar en una par­cel·la sense edi­fi­car a la zona sud del com­plex resi­den­cial Bon­mont, urba­nit­zada fa poc. Segons les pri­me­res inda­ga­ci­ons dels agents rurals, una rata de camp va rose­gar dos cables d’una caixa elèctrica de baixa tensió i va fer sal­tar gus­pi­res, que van anar a parar a una zona bruta on pro­li­fera la malesa. El fort vent va aju­dar a pro­pa­gar el foc i en poc temps l’incendi va córrer quilòmetres.

El con­se­ller de Medi Ambi­ent, Fran­cesc Bal­ta­sar, va avançar al matí que l’ori­gen de l’incendi era “una causa fortuïta rela­ci­o­nada amb el sis­tema elèctric”. Sense entrar en més detalls, va acla­rir que “no té res a veure amb l’estat de les línies”. El con­se­ller també va expli­car que, una vegada extin­git el foc, l’Ajun­ta­ment de Mont-roig i la Gene­ra­li­tat deci­di­ran la inter­venció que duran a terme per recu­pe­rar el pai­satge arra­sat per les fla­mes.

Fonts de Medi Ambi­ent van des­ta­car que la majo­ria de les urba­nit­za­ci­ons afec­ta­des –Horts de Miami, Masos d’en Bladé, Mira­mar i Sant Miquel– havien fet tre­balls de des­bros­sa­ment als perímetres. “Dei­xar 25 metres de talla­foc dóna resul­tats i evita la pro­pa­gació dels incen­dis a les cases”, van expli­car. Així i tot, alguns edi­fi­cis aïllats, com ara el res­tau­rant Las Pie­dras i un habi­tatge pròxim, van resul­tar afec­tats direc­ta­ment per les fla­mes.

Pel que fa a l’incendi de Navàs (Bages), que ha arra­sat 254 hectàrees, els bom­bers el dona­ven ahir per con­tro­lat. Segons va infor­mar el secre­tari gene­ral de Medi Natu­ral, Edu­ard Pallejà, exis­tei­xen diver­sos indi­cis que es tracta d’un foc inten­ci­o­nat.

Urba­nit­za­ci­ons en perill
El govern català con­si­dera pri­o­ri­tari que, en un ter­mini màxim de dos anys, totes les urba­nit­za­ci­ons de Cata­lu­nya tin­guin zones de pro­tecció per evi­tar ris­cos quan es declara un incendi. Així ho va mani­fes­tar el con­se­ller d’Inte­rior, Joan Saura, que va des­ta­car que els perills i la gra­ve­tat dels focs can­vien si es compta amb aquesta mesura o no. Actu­al­ment el 70% del miler d’ urba­nit­za­ci­ons del país tenen aques­tes zones de segu­re­tat, però l’objec­tiu del govern és arri­bar a la tota­li­tat per evi­tar situ­a­ci­ons com les que es van viure dime­cres.

Saura va des­ta­car que en alguna zona incen­di­ada no hi havia aques­tes fran­ges i lla­vors és quan “els bom­bers han de defen­sar les cases, i quan defen­ses les cases, no apa­gues el foc”. El con­se­ller va recor­dar que des de fa uns anys el govern té una línia d’ajuts per apli­car aques­tes mesu­res i va dema­nar la col·labo­ració dels ajun­ta­ments per impul­sar-les.

Des de l’inici de la cam­pa­nya d’estiu, el 15 de juny, s’han ori­gi­nat 932 incen­dis de vege­tació i fores­tals a Cata­lu­nya, fet que suposa que els bom­bers han apa­gat una mit­jana de 47 incen­dis dia­ris en aquest període. En con­junt, des de l’inici d’any s’han detec­tat uns 3.000 focs de vege­tació amb 1.100 hectàrees cre­ma­des, la majo­ria (650) dime­cres.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.