Societat

La jardineria s'atura per la sequera

El sector de la jardineria està paralitzat. Els projectes que s’havien de començar aquesta primavera, siguin públics o privats, s’han aturat a l’espera que es pugui regar. Els ajuntaments no reposen arbres, els parterres no es replanten, els amos de jardins privats es treuen la gespa i se la posen artificial, o la substitueixen per pedres, les demandes de manteniment cauen en picat. Pel que fa a la venda al detall, alguns propietaris de centres de jardineria calculen que ha baixat entre el 60% i el 70%. De moment. “La gent s’ha espantat”, denuncia Antoni Cardona, del Garden Cardona de Palamós.

Aquesta por de no poder regar està enfonsant el sector, que està començant a perdre llocs de treball. El Gremi de Jardiners de Catalunya calcula que si les coses continuen així, 2.000 persones (d’un sector que en té 6.000) es poden quedar sense feina.

Preocupació
“Tenim els agremiats molt preocupats perquè hi ha empreses que tenen deu i dotze treballadors que ja han començat a fer fora gent. I això només és el principi”, denuncia Andreu Massoni, president dels jardiners catalans. Massoni creu que si les coses no canvien “algunes empreses petites, que sobretot fan manteniments, hauran de tancar, i les grans faran regulacions”, opina. El gremi, que es tem la pitjor crisi dels últims anys, té pendent per a la setmana que ve una reunió amb l’administració per intentar “trobar solucions” però, en general, denuncia una falta “flagrant” de previsions.

“Això ja fa anys que se sabia que passaria i com que no han fet res, ara hem de córrer tots”, denuncia Pedro Moral, de la Jardineria Pedro Moral de Barcelona. Aquest empresari diu en veu alta el que pensen tots al sector: que se’ls està discriminant. I es pregunta: “Per què nosaltres per poder mantenir el que tenim i els jardins dels nostres clients ens hem de gastar molt diners comprant aigua i portar-la amb cisternes i les empreses que netegen cotxes poden gastar aigua sense problema?”.

Els empresaris jardiners mantenen que fan molts esforços, com ara conscienciar els clients perquè estalviïn i que adeqüin els seus jardins a la realitat. “Els expliquem que posin detectors d’humitat”, explica Pedro Moral, que assegura que molts ajuntaments, entre els quals el de Barcelona, ja ho estan fent.

“Totes les empreses paisatgístiques ja fa temps que estem intentant canviar els costums i els models de jardí. El que és clar és que aquí no podem tenir jardins anglosaxons, hem de tenir jardins mediterranis. Hem de plantar plantes aromàtiques, plantes autòctones, que consumeixin pocs recursos hídrics”, explica Andreu Massoni. I diu que s’està instant els clients a posar sistemes de recollida d’aigua de pluja, a canviar la gespa més delicada per gespa més soferta, de baix manteniment, i un llarg etcètera.

“Els productors ens ho estem passant molt malament”, explica l’Antoni Cardona, amo d’un centre de jardineria de Palamós. “Jo rai que tinc pou i puc regar, però els que han de regar del Ter s’han quedat sense ni gota d’aigua perquè els han tallat l’aigua del canal...”.

Descens en picat
És aquest jardiner el que assegura que a les comarques de Girona s’està parlant d’una caiguda d’entre el 60% i el 70% de la venda de plantes al detall. “Amb aquestes caigudes no ens podem mantenir”, augura i, com tots els que viuen dels productes de la terra, denuncia “la falta de previsió tremenda” de l’administració. No sap “fins quan podrem aguantar aquesta situació”. Unió de Pagesos reclama la recuperació de pous per a reg de jardins, la recollida d’aigües pluvials i la introducció de reg gota a gota als jardins.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.