Adéu a Victòria Molins, la religiosa que ha donat la vida als pobres

Aquesta nit ha mort a casa seva, al barri del Raval, la religiosa teresiana Victòria Molins, la Viqui, ànima i pilar de l’Hospital de Campanya de la parròquia de Santa Anna de Barcelona, als 88 anys. Molins no ha pogut superar una darrera crisi cardíaca, han comunicat els seus companys de Santa Anna, mossèn Xavier Morlans i mossèn Peio Sánchez aquest matí.

Activa i inquieta, amb una energia que encomanava es va dedicar als més pobres i als marginats, també de les presons. Des de l’any passat que s’havia anat trobant malament i aquest Nadal va haver de ser ingressada uns dies. Ha mort al seu pis del Raval acompanyada de les seves germanes, un barri que de ben segur tardarà molts anys en oblidar-la, sobretot els més pobres, a qui coneixia per nom i cognom, la seva família.

Molins, que va néixer en una família benestant de Barcelona (va viure a La Pedrera de petita) era mestra i periodista, als 19 anys va entrar en la Companyia de Santa Teresa de Jesús i durant la major part de la seva vida va fer de professora al Col·legi de les Teresianes. Va capbussar-se en el món de la marginació, en concret amb joves drogoaddictes que tenien sida, a mitjans dels anys vuitanta, després del viatge transformador que va fer l’any 1984 a la Nicaragua on hi havia Fernando Cardenal, jesuïta i teòleg de l’alliberament. És allà on va veure “una Església completament diferent de la que havia vist aquí, una Església on els pobres eren protagonistes i hi tenien un lloc”, va explicar a aquest diari en una entrevista fa uns anys. També que va ser a Nicaragua on es va començar a preguntar què passava aquí, que els pobres “només estaven a les portes de les esglésies amb la mà estesa i mai estaven dins” . Va va ser aquell viatge revelador que va fer que es traslladés amb altres religioses en un pis del barri del Raval, on es va dedicar als més pobres . “En tornar d’aquell viatge volia dedicar-me als més desvalguts, als que no tenen res, però no sabia com fer-ho i vaig anar a veure sor Genoveva Massip. Quan es moria em va preguntar: “Viqui, tu continuaràs amb els nostres, oi?” Aquella frase em va agradar perquè no em va preguntar si continuaria amb els pobres, els marginats, els de la presó..., no. Em va preguntar si continuaria “amb els nostres”.

Cap al 2017 i gràcies a les paraules del papa Francesc que va lamentar viure “en l’època del descart, en la que que descartem tantes coses, també les persones i els pobres” i animada pel padre Ángel, fundador de l’associació Mensajeros por la Paz, Molins va impulsar a la parròquia de Santa Anna un “hospital de campanya” per obrir l’església a “les perifèries” existencials ajudada per mossèn Peio Sánchez, rector de Santa Anna i mossèn Xavier Morlans, el vicari. En aquesta parròquia no només s’hi dona menjar, assistència i aixopluc als més marginats. La idea és que es dona i es rep ajuda mútua, com en una família. Avui Santa Anna, amb desenes de voluntaris, és un referent al món i mai s’hi ha deixat de celebrar el culte.

A finals del 2023 es va crear la Fundació Viqui Molins amb la primera finalitat de poder promocionar els pisos d’oportunitats. “Els nostres pisos d’oportunitats ajuden nois que estan al carrer a sortir-se’n, intentem que la pobresa no s’enquisti. Els donem una primera oportunitat i als que podem els fem treballar amb nosaltres a Santa Anna, que agafin els hàbits de treball fins que aconsegueixen els papers i una altra feina, i comencen a sortir-se’n. El fet que la fundació vagi destinada a ampliar i sostenir els pisos d’oportunitats per mi és una gran alegria”, va explicar el desembre del 2023 en una altra entrevista a aquest diari. “Quan em van proposar fer la fundació vaig dir que sí però que el lema havia de ser el que m’havia dit sor Genoveva: continuar amb els nostres. Veig que és una manera que quan jo mori es pugui continuar aquesta tasca”.

La Victòria Molins, defensora i divulgadora del país i la llengua, va escriure diversos llibres, entre els quals Estava a la presó i em vau visitar, El regal de la vida, El carrer dels invisibles, Los desayunos con sor Genoveva, Abraçades, Veinte canciones desesperadas y un poema de amor o Alexia experiencia de amor y dolor vivida por una adolescente que, després, Javier Fesser va portar a la gran pantalla amb el títol de Camino.

Durant el procés i quan hi va haver presos polítics va ser una de les poques persones de l’Església que va alçar la veu. Lamentava l’Església jeràrquica i intimidadora i defensava una Església des de baix, representant de la misericòrdia i el perdó. Poques persones han donat tant als altres com ella.

La cerimònia de comiat tindrà lloc aquest divendres a les 12 al tanatori de les Corts. El dilluns a les 19.00 h es farà un acte d'homenatge a Santa Anna.