“És la sèrie que hauria volgut veure als 16 anys”

Fa tres anys. Vaig presentar cinc pàgines de guió, la llavor de la sèrie, a TV3: un perfil del professor i cinc alumnes. A la cadena els va interessar i vaig treballar l'argument de la primera temporada, aprofundint en els personatges. Vaig escriure un episodi pilot perquè TV3 volia saber com sonava la sèrie i també a una productora, Veranda TV. Llegit el primer episodi, van veure-ho clar. He tingut molt temps per escriure la sèrie i això és un luxe perquè és molt necessari. A la tele tot són presses. I en aquest cas, no he tingut la pressió del temps. A Merlí els capítols tenen set o vuit versions, i no els he parat de reescriure, fins i tot durant la gravació. Perquè també he fet de productor executiu durant el rodatge i he fet molts canvis en seqüències. És un projecte molt personal. He estat molt lliure d'escriure el que volia i la sort que m'ho han acceptat.

També hi ha una creació de l'actor, sobretot en el protagonista però també entre els joves; és fantàstic millorar el guió. Per exemple, la trama d'en Santi, aquest professor que es moria. No havia parlat mai amb cap persona amb sobrepès i l'actor, en Pep Jové, em va ajudar en els matisos del personatge i em va fer aportacions en el diàleg amb el Bruno del penúltim episodi. Tots els actors s'hi han deixat la pell, a la sèrie.

En el primer episodi deixo molt clares les intencions de la sèrie. En Merlí diu al seu fill, al final: “No em crec que els adolescents només estigueu pensant en el sexe i emborratxar-vos; també teniu pors i inquietuds.” M'interessava reflectir això. També es parla de sexe, d'anar de festa, d'alcohol, però no és el tema principal, no és Física o química. Volia aprofundir més, fer els adolescents un xic més adults, no tractar-los com nens petits: tenen problemes familiars, inseguretats, amors no correspostos, en certa manera el que tindran a partir d'ara. En l'ensenyament tot està molt estipulat i volia mostrar un professor que connecta de manera alternativa amb els alumnes, i fa que els agradi l'assignatura, ja sigui mates o filosofia.

Per mi és la seqüència més important de classe. En Merlí és contundent contra l'homofòbia. I es troba a faltar en molts instituts; no dic que no hi hagi professors que no ho facin, però no tots. S'hauria d'actuar així des de petits, parlar-ne, normalitzar-ho i s'evitarien aquestes actituds, com també en altres temes com la violència de gènere. Per mi era molt important: sóc gai i he escrit la sèrie que m'hauria agradat veure als setze anys. A la tele, el que veu tothom, hi veig algú, un Oliver per exemple, que em representa.

Sempre hi he confiat moltíssim. Pensava que podia agradar perquè tenia molts ingredients. No m'ha estranyat però no m'esperava aquest boom. Al festival Zoom Igualada era ple de fans.