Esports

"No m'he sentit mai frenat. Confio molt en mi"

Entrevista: Bojan Krkic, jugador del FC Barcelona

Bojan Krkic, als seus encara 18 anys, continua sent un bon alumne -va atendre ahir l'AVUI abans de marxar de la Ciutat Esportiva cap a La Masia per assistir a classes de català, castellà i anglès- i, per descomptat, un aplicat deixeble de Josep Guardiola.

En aquesta entrevista admet que està aprenent tots els codis del futbol, fins el de ser suplent, una situació per la qual mai no havia passat com a extraordinària promesa del planter.

En aquesta Lliga només ha jugat dos partits de titular -per 14 la temporada passada-, però una cosa és ser menys protagonista i una altra ser menys important. Avui es perfila titular a Valladolid. Ha definit aquest any com d'aprenentatge. En què consisteix?

A seguir creixent aquí com a persona i jugador, no només al camp, sinó al vestidor.

Com explica que l'any passat tingués més protagonisme i que aquest no es vegi com un pas enrere?
L'any passat vaig aprendre molt al camp i aquest any també estic aprenent a sentir-me part de l'equip des de la banqueta.

¿L'any passat va començar la casa per la teulada?
No, simplement les circumstàncies van ser les que van ser i jo vaig aprofitar el moment.

¿Creu que la seva progressió és més normal aquesta temporada?
No m'agrada dir si és normal o no. Jo he fet el que he fet sempre: jugar a futbol i marcar gols. Aquest any és una altra etapa i també s'ha de passar. La carrera d'un futbolista són molts anys i en tindràs de millors i pitjors.

Què valora més de Guardiola?
La motivació, la tranquil·litat que et transmet. Et sents important en el dia a dia.

¿Les circumstàncies del vestidor el beneficien més ara? Potser l'any passat molts egos no van entendre el seu esclat...
L'any passat no sabia com anava un vestidor i aquest any sí i ets conscient de moltes més coses. Abans tot era nou per a mi. Aquest any em sento més còmode, les coses són més normals al vestidor.

¿Les antigues estrelles li passaven factura perquè tenia èxit?
No. Simplement havia d'aprendre els codis del futbol. Titi [Henry], sent Titi, també va tenir una adaptació complicada. I jo, que em venia tot de nou, també.

Sent aquest any d'aprenentatge, ¿podria resumir què aprèn d'Eto'o, Messi o Henry?
És clar que els observo molt, però no pots aprendre les seves coses innates. No pots aprendre la velocitat de Leo, per exemple. Sí que pots disfrutar d'ells, aprofitar el seu joc i millorar el teu futbol. No és qüestió d'imitar-los, sinó de créixer al seu costat. Per a mi són la millor escola.

¿Ha tingut algun moment de desesperació davant tanta i tan bona competència?
No, moments de desesperació no. Però els que no juguem sempre tenim ganes de participar.

S'ha sentit mai frenat?
No, perquè confio molt en mi i continuo fent gols, encara que no jugui tant. Veig la meva progressió en els entrenaments i en els partits.

Diuen que té un do especial per als grans moments de partit. Va marcar en la final de l'Europeu sub-17 el gol del triomf, per exemple. ¿Ja s'ha imaginat titular en la final de Copa?
Encara queda un mes i mig i he d'estar pendent del que hi ha, no del que vindrà. Si em confirmessin que seré titular llavors el que faria és recordar grans moments viscuts, ser conscient del que puc fer i disfrutar.

¿Creu que ha demostrat merèixer jugar la final de Copa?
Estem bé en les tres competicions i tots ens ho mereixem.

¿Ser davanter de la casa és un handicap per triomfar?
Jo no vull el qualificatiu de millor davanter del planter, ni res d'això. Simplement vull millorar i ser en aquest club. Arriba un moment molt emocionant.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.