Endreçar la ciutat

Són mol­tes les pre­o­cu­pa­ci­ons que tenim els ciu­ta­dans. I l’any nou no les ha fet des­a­parèixer. I no parlo de la des­a­pa­rició de les cam­pa­na­des de la cate­dral de Girona l’última hora de l’any. Parlo de la gestió de la neteja i les escom­bra­ries, la manca d’habi­tatge digne, la gestió de la mobi­li­tat, els dese­qui­li­bris soci­als i la manca de gestió d’un feno­men glo­bal com és la immi­gració.

Sovint sem­bla que els ges­tors públics es pas­sin el dia fent ajor­na­ments i no reso­lent què fer amb els nos­tres impos­tos. Tenim, però, alguna res­pon­sa­bi­li­tat els ciu­ta­dans, més enllà de pagar?

Massa sovint, els res­pon­sa­bles polítics de les admi­nis­tra­ci­ons es refu­gien dar­rere d’estu­dis infi­nits, mol­tes vega­des encar­re­gats a con­sul­to­ries exter­nes als con­sis­to­ris. Estu­dis que tenen un cost ele­vat i que menys­ca­ben recur­sos de l’erari que s’hau­rien de des­ti­nar a acci­ons tan­gi­bles i con­cre­tes. Els des­pat­xos ofi­ci­als estan plens de calai­xos far­cits d’estu­dis que dor­men el somni dels obli­dats. Però els ciu­ta­dans, pot­ser per ignorància o per dei­xa­desa de les nos­tres res­pon­sa­bi­li­tats, tam­poc exi­gim que aquests infor­mes es trans­for­min en pro­jec­tes rea­lit­zats. Ens con­for­mem lle­gint els titu­lars dels dia­ris que repe­tei­xen que els ajun­ta­ments es pas­sen el dia pro­po­sant, estu­di­ant i escol­tant, diuen, les pre­o­cu­pa­ci­ons dels ciu­ta­dans, fent veure així que fan molt per a nosal­tres.

Hem de recu­pe­rar el sen­tit de res­pon­sa­bi­li­tat i de civisme. I d’exigència, també. D’exigència a les admi­nis­tra­ci­ons públi­ques, però també amb nosal­tres matei­xos, amb els nos­tres veïns i con­ciu­ta­dans. Hem de dema­nar als nos­tres polítics que es posin d’acord en tot allò que té a veure amb les neces­si­tats essen­ci­als de les ciu­tats i els pobles, més enllà dels seus interes­sos elec­to­ra­lis­tes.

Cal foca­lit­zar la gestió en acci­ons con­cre­tes, revi­sar i con­tro­lar els estu­dis rea­lit­zats per no fer-ne un ús inne­ces­sari, mos­trar trans­parència en les depe­ses i en l’impacte real de les acci­ons, però sobre­tot evi­tar can­vis en els pro­jec­tes, con­sen­suar-los abans i així acon­se­guir que no es des­car­tin amb els can­vis de govern.

Endreçar la ciu­tat és res­pon­sa­bi­li­tat i obli­gació de tots.