Boicot a ‘La Noria'

El Corte Inglés s'ha afegit a la llista de marques comercials que han decidit retirar els seus anuncis del programa La Noria de Tele 5. Ja deveu recordar que tot ve de l'entrevista que aquest programa va fer a la mare d'un noi conegut com El Cuco, un menor implicat en la mort de Marta del Castillo. La dona, que va respondre a les preguntes del presentador del programa, Jordi González, i dels col·laboradors, d'esquena a la càmera, va cobrar 10.000 euros. Com era de preveure, l'emissió d'aquest programa va provocar un gran rebombori a la xarxa –en contra– però va obtenir una audiència importantíssima (en quantitat, vull dir). I tothom va pensar (incloent-hi els responsables de La Noria): “Al final, això és el que compta.” Però, oh, miracle!, per una vegada això –el share– no és l'únic que compta. Resulta que un blocaire influent, Pablo Herreros, va acusar les marques que s'anuncien en aquest espai televisiu de patrocinar l'entrevista amb la mare d'un delinqüent (valoració ajustadíssima a la realitat). I van els de Campofrío i anuncien que retiren la seva publicitat de La Noria. I després d'ells, Bayer, Nestlé, Panrico Donuts, Queso Milner, Lactalis i Banc Sabadell. Diuen que ho fan per aconseguir més publicitat. Segurament, perquè ara mateixa jo els n'estic fent. A consciència, ja m'està bé. Va arribar el dissabte següent i La Noria es va defensar esgargamellant-se –naturalment– en la llibertat d'expressió. Jordi González va arribar a mostrar el seu agraïment als centenars de milers de “ciutadans demòcrates” que veuen el programa. I ja està. Pensaven que s'havia tancat un episodi escandalós més de Tele 5 (i ja són...). Però comença la setmana i un altre anunciant, El Corte Inglés (!), anuncia que també es retira. Ara només falta que l'atac d'ètica s'encomani i algun col·laborador anunciï que no tornarà a La Noria.

Podríem esperar això de periodistes i opinadors que jutgen i critiquen a tort i a dret els errors i les faltes de coherència i d'ètica dels altres, no? I si un ho fa, potser els altres s'hi veuen obligats, com els anunciants. Només faltaria que el món mercantilista de la publicitat, que només es mou per diners i per interès, demostrés més sensibilitat i decència que alguns “pensadors”... On s'és vist?