Front pel català a Madrid

A Roma, fes com fan els romans. Aquesta és la frase que va uti­lit­zar l'expre­si­dent del Congrés dels Dipu­tats Manuel Marín per no dei­xar que el dipu­tat d'ERC Joan Tardà pre­guntés a un minis­tre cas­te­lla­no­par­lant en català.

Era el 2 de juny del 2004, tres mesos després que José Luis Rodríguez Zapa­tero sor­prengués en con­ver­tir-se en pre­si­dent espa­nyol per pri­mera vegada. Tres mesos després que ERC i ICV vis­ques­sin espe­rançats l'inici d'una legis­la­tura que havia de posar les bases de l'Espa­nya plu­ral.

I dins d'aquesta plu­ra­li­tat, els dipu­tats d'Esquerra, amb Joan Puig­cercós al cap­da­vant, ente­nien que hi cabia l'ús de les llengües coo­fi­ci­als a la cam­bra baixa. Però ben aviat van tor­nar a tocar de peus a terra.

Marín no va dei­xar pre­gun­tar a Tardà en català, però no va dir res quan va fer el mateix el seu com­pany de files Jordi Ramon. Per què? Doncs perquè a qui pre­gun­tava Ramon era al lla­vors minis­tre d'Indústria, José Mon­ti­lla, que imme­di­a­ta­ment li va res­pon­dre en la mateixa llen­gua.

Pot­ser el pre­si­dent del Congrés va pre­veure la lluita incan­sa­ble de Tardà perquè, al cap d'uns quants mesos, va moure fitxa i va pro­po­sar una solució: la fórmula Marín, que per­me­tia fer una inter­venció en català d'un minut com a màxim si abans es donava la tra­ducció als ser­veis de taqui­gra­fia. L'invent va durar menys d'un mes perquè, veient-ne els resul­tats, Marín va vin­cu­lar el debat a la reforma del regla­ment de la cam­bra.

Reforma sense con­su­mar
Tot ple­gat encara està pen­dent de solució, perquè la reforma no es va con­su­mar. Els par­tits cata­lans diuen que va ser el PP qui va opo­sar-se a incloure-hi la fórmula Marín.

Vist així, aquest tràmit seria un dels poquíssims fra­cas­sos d'Alfredo Pérez Rubal­caba com a por­ta­veu del PSOE al Congrés. Amb tot, pels pas­sa­dis­sos se sen­ten pis­tes que aju­den a enten­dre què va pas­sar. La pri­mera és que Rubal­caba i Marín no es por­ta­ven gens bé, i tenint en compte que la reforma era el pro­jecte estre­lla del pre­si­dent..., és allò de pensa mal i no erraràs.

La segona és que al par­tit de govern és a qui menys li interessa impul­sar un nou regla­ment. De fet, Rubal­caba asse­gu­rava que el lla­vors por­ta­veu del PP, Edu­ardo Zaplana, accep­ta­ria la inclusió del català com a con­tra­par­tida als meca­nis­mes de con­trol que acon­se­gui­ria. Però no va ser així.

Estratègia a par­tir d'ara
El que és inne­ga­ble és que Tardà va ini­ciar la bata­lla ara fa cinc anys i no vol dei­xar-la. En con­tra dels que poden pen­sar, com a inde­pen­den­tis­tes, que a Madrid s'hi ha de par­lar en cas­tellà perquè és un altre país, el dipu­tat d'ERC diu que, actu­al­ment, el Congrés és el millor "apa­ra­dor" per acon­se­guir que el català tin­gui més reco­nei­xe­ment a Europa o que les empre­ses li donin importància.

És per això que ha arren­cat el com­promís de CiU, PNB, IU, ICV, BNG, CC i NaBai perquè dema­nin a l'actual pre­si­dent, José Bono, que recu­peri la fórmula Marín. També ho ha inten­tat amb PSOE i PP. El suport dels popu­lars és molt difícil, però qui s'ha que­dat boca­ba­dat amb el suport amb què compta la pro­posta és el por­ta­veu soci­a­lista, José Anto­nio Alonso.

Tant si diuen que sí com si no, ERC pro­mourà un acte de sig­na­tura per enviar un escrit a Bono. En cas que el pre­si­dent de la cam­bra no els faci cas, tor­na­ran al con­flicte que van començar el 2004 par­lant en català sigui com sigui.

Sense fer soroll
De moment, Bono ha pas­sat per sobre el debat sense fer soroll i no s'ha pro­nun­ciat res­pecte a tor­nar a apli­car la fórmula Marín. Una prova d'això és que no va dir res al cap de files d'ERC, Joan Ridao, quan va pro­nun­ciar qua­tre parau­les en català en el dis­curs d'inves­ti­dura de Zapa­tero.

La demanda d'ERC és com­par­tida per CiU i ICV, tot i que Tardà denun­cia la "sole­dat" que ha sen­tit al llarg d'aquests anys. El vice­pre­si­dent del Congrés i dipu­tat de la fede­ració, Jordi Jané, des­taca la seva impli­cació en la decla­ració de Sit­ges i demana "menys tea­tre i més pinya" amb els altres par­tits.

Des del PSC, la dipu­tada Merit­xell Batet sol·licita con­sens amb tots els grups per recu­pe­rar la fórmula Marín i acon­se­guir que sigui al Senat on es parli ple­na­ment en català. El por­ta­veu d'ICV, Joan Her­rera, pro­posa un temps de reflexió i, sobre­tot, "actu­ació unitària".