territori
El TSJC avala el repartiment de les illes Formigues
Desestima un contenciós de l'Ajuntament de Palamós, que reivindicava que tots els illots pertanyien al seu terme
La sentència dóna per bona la gestió conjunta amb Palafrugell, decidida per la Generalitat
El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha desestimat el recurs contenciós administratiu que l'Ajuntament de Palamós havia interposat l'1 de setembre del 2009 contra l'acord del Departament de Governació que repartia, de manera salomònica, la titularitat de les illes Formigues entre els municipis de Palamós i Palafrugell, refermat per la sentència.
Els illots, amb una superfície global de 3.000 metres quadrats, havien depès de Palamós i Mont-ras fins al 2006. Però aquell any els governs dels dos municipis van pactar que la totalitat del petit arxipèlag quedés sota jurisdicció palamosina. Aleshores, com que al recull històric de Palamós i Mont-ras constava que, fins al 1717, les illes Formigues van ser compartides per Palamós i Palafrugell, i que posteriorment Mont-ras havia substituït Palafrugell, aquest últim consistori també va reivindicar la jurisdicció de les illes.
Segons les argumentacions aportades pel govern de Palafrugell al Departament de Governació, les seves dades històriques reflectien que no havien deixat mai de tenir dins del seu terme municipal les Formigues, de manera que Palamós no podia negociar-ne l'annexió amb Mont-ras, ja que mai no havien estat seves. El conseller Jordi Ausàs, després d'un seguit de reunions amb representants dels dos municipis, va signar un acord de repartiment dels illots entre els dos consistoris, tal com recollien els testimonis documentals del 1717.
La via judicial
El govern palamosí, però, va acordar amb tots els grups de l'oposició presentar un recurs judicial contra el repartiment. I l'alcaldessa, Teresa Ferrés, no donava ahir encara la guerra per perduda: “No compartim que s'hagi desestimat el contenciós, ja que continuem pensant que les Formigues pertanyen a Palamós”, explicava sense descartar la possibilitat de presentar un recurs de cassació al Tribunal Suprem.
Ferrés recordava que tenen fins al 28 d'octubre per decidir si recorren contra el veredicte del TSJC, en espera de valorar els arguments de la sentència. A Palamós sostenen que hi ha documents del segle XV segons els quals l'arxipèlag formava part del seu terme municipal. Per la Generalitat, però, cap d'aquests testimonis escrits no provava “ni la jurisdicció, ni el domini ni la propietat efectiva de les illes”.
LA XIFRA
Sis de Palamós i deu de Palafrugell
L'acord de Governació es va fonamentar en una lògica de “ponderació geograficoadministrativa”, és a dir, que es va dividir l'arxipèlag en dos conjunts d'illes amb superfícies similars i es van inscriure en el terme municipal més proper. El repartiment va ser de sis illes –la Formiga Gran i els cinc illots adjacents, amb 1.488,8 metres quadrats– per a Palamós i les altres deu –sa Planassa, sa Corba, s'Escull Llagoster i els esculls de Fora, amb 1.627,8 metres quadrats– per a Palafrugell. Pel que fa al projecte de reserva marina al voltant de l'arxipèlag, un cop finalitzada la tramitació, va quedar aparcat a l'estiu després que el Ministeri de Medi Ambient decidís estalviar-se la partida de 500.000 euros anuals per al seu control.
