pallars sobirà
Plantegen introduir més óssos per millorar-ne l'ADN
La Generalitat, l'Estat i ecologistes demanaran a la UE adherir-se a un programa Live centrat en la Casa de l'Os d'Isil, al Pallars
El projecte inclourà alliberaments “només si hi ha consens social”
Al Pirineu català, aranès i occità hi ha 22 exemplars d'ós bru des de la reintroducció del primer exemplar en territori de l'Estat francès, el 1996. El problema és que les cries que han nascut en llibertat en els darrers anys són filles d'un mateix mascle, l'ós Pyros, el primer exemplar procedent d'Eslovènia i reintroduït per repoblar les muntanyes pirinenques. Això fa que l'ós bru al Pirineu tingui una variabilitat genètica baixa i la situació, sense ser urgent, fa recomanable la introducció de nous exemplars que assegurin una major diversitat genètica en la població d'óssos pirinencs. Així ho entenen responsables de l'àrea de Medi Natural de la Generalitat, que estan treballant conjuntament amb el ministeri espanyol de Medi Ambient en la redacció d'un pla de consolidació de la població d'ós bru al Pirineu amb finançament del programa Live+ de biodiversitat de la Unió Europea.
El projecte inclouria accions de promoció turística, suport a la ramaderia i desenvolupament econòmic de les zones afectades. S'ha de presentar aquest setembre, però abans el Ministeri de Medi Ambient vol recollir el llum verd del govern d'Aragó i del de Navarra.
L'any passat el govern de l'Estat va presentar una sol·licitud semblant, però la UE la va rebutjar. En aquella ocasió, es va plantejar la introducció de dues femelles a Navarra, i d'un mascle al Pirineu central: Val d'Aran, Ribagorça i Pirineu de Lleida.
Els representants de la Generalitat veuen bé el projecte però subratllen que els nous alliberaments només seran possible “si hi ha consens social al territori”, segons explica Jordi Ruiz Olmo, cap del servei de Biodiversitat i Protecció dels Animals del govern català. Al Pallars, la política seguida en matèria de seguretat i compensacions als ramaders i la possibilitat de treure'n rendiment turístic està generant suports locals, mentre que a la Val d'Aran, que fa quatre anys s'aixecava contra la reintroducció arran d' un incident entre un caçador i una óssa, l'oposició és ara més matisada. “La convivència entre l'home i l'ós no és conflictiva, és un animal que defuig la presència humana, i l'agrupació i vigilància de ramats ha fet disminuir molt els problemes amb els ramaders”, explica Francesc Giró, director de la Fundació Acció Natura, entitat que conjuntament amb l'associació espanyola Fundación Oso Pardo participa en les tasques de sensibilització i seguiment de la reintroducció de l'ós bru al Pirineu i col·labora amb la Generalitat en l'elaboració del projecte.
LA XIFRA
Primer centre de l'ós al Pirineu
El proper 22 de juliol s'inaugura a Isil, al Pallars Sobirà, la Casa de l'Ós: el primer centre d'interpretació dedicat a l'ós bru que s'obre al Pirineu. És una iniciativa compartida entre l'Ajuntament d'Alt Àneu, la Generalitat i la Fundación Oso Pardo. Tindrà com a funció convertir-se en un motor de desenvolupament turístic de les comarques del Pirineu de Lleida a través de l'ós. “Farem rutes per seguir el rastre de l'ós, itineraris per a famílies, per a escolars, per a turisme científic”, explica la presidenta de l'entitat municipal descentralitzada d'Isil i Alòs, So-fia Isús. També s'està parlant amb una associació gastro-nòmica del Pallars per oferir als restaurants el “menú de l'ós”. A més d'aquest projecte, han plantat cirerers i protegeixen les arnes d'abelles a les zones de pas de l'ós, perquè els serveixen d'aliment.
