Compte enrere

El futur de l'Aeroport de Barcelona passa, segons el consens de les administracions i de la societat civil de Catalunya, per ser un hub de connexions intercontinentals que arribi, sense escales i amb regularitat, als principals centres econòmics del món. Demà AENA farà oficial l'assignació d'espais de la nova terminal sud (T-Sud) del Prat, per la qual passen moltes de les esperances de volar més enllà d'Europa.
El professor de teoria econòmica de la Universitat de Barcelona (UB) Ramon Tremosa i Balcells explica que "un gestor independent reserva les terminals a les quals arriba el TGV -com la T-Sud- per als vols intercontinentals". En canvi, sembla que AENA repartirà els vols transoceànics per les dues terminals.

Tremosa creu que una assignació desfavorable als vols intercontinentals no crearà problemes "a curt termini, però si el Prat continua amb els creixements actuals, la T-Sud se saturarà i no podrà acollir noves aerolínies". Així, creu que "el futur gestor ha de poder canviar l'assignació, perquè AENA donarà el millor -la T-Sud- als seus" i afegeix que, si es compleix el que tothom apunta, que es repartirà entre les aliances Oneworld -Iberia i British Airways- i Star Alliance -Spanair i Lufthansa-, amb espai per a les low cost Vueling i Clickair, AENA mostrarà "clarament el que vol que sigui el Prat: un aeroport de baix cost i alimentador de Barajas".

"No té lògica que Iberia, que se'n va del Prat, sigui a la T-Sud, ni que hi hagi el Pont Aeri cap a Madrid", considera Tremosa. En canvi, assegura que Star Alliance sí que ha fet una aposta per ser-hi i que també hi haurien de ser Delta i Continental Airlines, les companyies que concentren més vols cap als Estats Units i que podrien quedar-se a les terminals actuals perquè formen part de l'aliança Sky Team, sense un representant espanyol fort.

Des del territori
Elisenda Paluzie, del Centre d'Anàlisi Econòmica i per a les Polítiques Socials de la UB, creu que "fins que no es descentralitzi la gestió, res no canviarà", i que el hub passa perquè el Prat es gestioni des del territori, ja que AENA "pren les decisions pensant en les companyies espanyoles i no en el Prat". No obstant això, qüestiona que un gestor privat sigui millor que un de públic: "La qüestió no és la privatització: un agent privat que gestionés molts aeroports, com Ferrovial al Regne Unit, seria com una AENA". La clau, per l'economista de la UB, és si hi ha competència: "La gestió ha de ser individual perquè hi ha d'haver llibertat de competència".

L'enginyer Xavier Roig també diu que el més important és canviar el model de gestió que desenvolupa l'ens públic AENA perquè, segons assegura amb contundència, "arribem tard al hub, perquè ja n'hi ha un a Madrid i dos hubs tan a prop no en conec a cap lloc del món". A més creu que "el Prat no dóna més de si perquè és massa urbà, s'ha deixat edificar al voltant i no hi ha espai per a més pistes".